Falla Innovadora

Falla Innovadora
Puntua

Si, ja se que vaig amb un poc de retras, però poc a poc em posaré al dia.
Les fotos que vos porte hui son de l’any 2015 de març. La falla de l’Av Blasco Ibañez va decidir apostar per les falles innovadores. No solament en la forma de construir-les i els materials utilitzats, sino en la manera d’implicar a tota la gent en l’elecció de la falla, la construcció i el muntatge. Quan Jaume m’anava contant tot el que anaven fent cada vegada m’agradava més. Em va pareixer molt original i al mateix temps una manera molt raonable de fer les coses. La falla també m’agradava, clar!. El treball el portarem a cap entre Augusto i jo, no recorde que va fer cadascú (ja fa molt de temps), però moltes gràcies a Jaume per obrir-nos les portes del taller i aguantar-nos fins tard per a que puguerem fer les fotos.

La banda sonora serà més recent… tant que és un video penjat hui mateix de la Banda Juvenil, però del concert de Nadal (no vos puc enganyar) on Jordi, Ivan i Elena fan un gran paper i on es demostra que cada any Cristian (el director) puja el llistó i no se on arribarà.

Cap d’any 2016 a Cabanes

Cap d’any 2016 a Cabanes
Puntua

El passat cap d’any alguns amics el passarem a una casa rural en Cabanes. Quan vaig saber la destinació del viatge vaig buscar ubicacions per a fer l’eixida de “nocturnes” que comença a ser tradició. Vaig anotar 4 llocs: La torre de la sal, molt prop de la mar que visitarem de dia. L’alt del Bartolo, al que no varem saber arribar en cotxe (perquè era de nit i perquè posava que estava prohibit), El convent Carmelita del desert de les palmes i l’arc de Cabanes (dels quals teniu fotos més avall).
Allà que anàrem els quatre atrevits (Bernat, Fernando, Edu i jo) eixirem prompte per intentar pillar hora blava o similar i així també tornar prompte i no tindre “lio”. Anàrem primer al convent, el varem vore des de lluny, ja que apropar-nos significava arribar de nit al Bartolo. Després de canviar un parell de vegades la ubicació de la toma jo me vaig quedar amb esta:

D’allí varem eixir cap al Bartolo, pràcticament de nit, i quan ja començava el tram final hi havia un cartell que prohibia el pas, així que no arribarem a pujar. Anàrem al plan “b”, l’arc de cabanes, que ja ens pillava més prop de casa i en teoria era fàcil accedir i resultó:

Be, a mi em pareix resultó, i va ser fàcil accedir, però fer la foto… va portar el seu bon grapat d’intents. Jo pense que tots els cotxes censats en Cabanes passaren per allí. Els meus amics anaven guiant-me mentre “pintava” amb llum l’arc i aconseguia la foto que anava buscant. Finalment i com als meus amics també els pica el cuquet de les nocturnes, estiguérem fent proves amb les llums que portava i va eixir açò:

Bernat fa de model, Fernando amb la càmera, Edu feia les flames amb el fil lluminós i jo il·luminava a Bernat, l’arc i la resta de l’escena. Espere que vos agrade i que açò es convertisca en un costum i ho repetim tots els anys.

La musiqueta hui la posaran Antonio Flores i Ana Belén – “Solo le pido a Dios”, una cançò de León Gieco per conmemorar el dia escolar de la No Violència i la Pau.

[ ƒ/5.6 Canon EOS 7D 16mm 200 121s]

Tronà

Tronà
5 (100%) 1 vots

Ahir se’n va muntar una bona, jo estava mirant “Vigilados: Person of interest” (vos la recomane) i vaig reaccionar tard. Vaig traure el trípode, la càmera, ho vaig muntar tot i des del balcó de ma casa vaig començar a disparar (amb la gràcia de vore algun rellamp i dels bons entre foto i foto).

Com que vaig arribar tard la tempesta s’anava desplaçant cap a Alginet, però en esta que vegeu ací baix he apilat totes les fotos que tenien rellamp i este és el resultat.

20161024rellamxicI la banda sonora la posa esta xica que està començant en el saxo (no és el tipus de música que més m’agrada, però la xica ho fa moooolt be):

Fotos Musicals (repetim)

Fotos Musicals (repetim)
Puntua

Quan ja havia penjat l’anterior post Fotos Musicals, amb les fotos que prepararem per al llibret de Santa Cecilia 2015 de l’A.M. l’Artística de Carlet, me’n vaig adonar que una de les tomes (en la que simularem una xicoteta banda amb els músics nous, m’havia deixat per afegir a la versió final una de les tomes, que resulta que és una del teló de fons i que completa la foto. Després de demanar les oportunes disculpes a Augusto per l’error, li vaig dir que tornaria a penjar la foto corregida, que ací teniu:

20151118I per a fer companyia a esta foto (ara mola més, eh?) vos porte un vídeo del Playing for a Change, el Celebration de Cool and de Gang

I ací teniu la versió original amb saxo tenor i tot… jejejeje

Fotos musicals

Fotos musicals
5 (100%) 1 vots

El passat 19 d’octubre ens juntarem els nous músics, Alberto, Augusto i jo amb la missió de fer les fotos dels nous músics per al llibret de Santa Cecilia.
Alberto s’encarregaria de la foto “tradicional” que va acabar sent una foto des d’una perspectiva molt original (i que finalment és la que podeu vore al llibret). Així mateix vaig demanar ajuda a Augusto per a poder realitzar una idea que portava al cap en modo “nocturna”. La idea era que en lloc de pareixer sols 4 músics, formarem una xicoteta banda, apareguen varies vegades repetits cadascun de nosaltres.
Cal dir que era tard i que tots tenim algo de presa, així que no podiem arriscar i fer-ho tot en una toma. Anarem a assegurar i ferem divereses exposicions (i gràcies que ho ferem així sino haguera sigut un desastre).
Ací vos deixe les 6 tomes per a la primera foto:

grup-toma1 grup-toma2grup-toma3  grup-toma4 grup-toma5 grup-toma6

I ací teniu el primer que va resultar en apilar totes les tomes:

grup-resultat1I el resultat final esborrant contingut d’algunes capes per a evitar els fantasmes i les superposicions de llums:

grup-resultat2Ja que estàvem allí també portarem a terme la idea de Augusto:

Esta vegada més simple d’execució per amb resultats molt impactants:

llums-toma1
llums-toma2Tan sols apilant les dos tomes:

llums-resultat1I el resultat final amb un lleuger ajustament d’enquadre:

llums-resultat2El president de la banda que estava per allí va voler aprofitar per a vore que era això que jo li comentava de fer fotos a fosques. Estes son totes en una sola toma i amb ajustament sols de nivells:

mestre2 mestre1

La musiqueta de hui la posara Daniela Andrade, una xica que vaig conèixer perquè formava part de la banda sonora d’un capitol de Suits (una serie molt recomanable):

Pont d’en Gil

Pont d’en Gil
5 (100%) 1 vots

Vinga, que ja queden poques de Menorca (jijiji) esta d’avui, com l’altre dia, va acompanyada d’un timelapse que varem fer amb la SONY HDR AS100VR. Es tracta d’un pont de pedra natural que ens va recomanar el cambrer dels xinos on dinarem davant de l’apartament.


La veritat es que ho teniem al costat de casa i no ho sabiem.
La il·luminació del pont és d’Augusto, i la frontal meua i de la lluna.

El video te un poc de soroll al final (el ISO de la camereta tampoc és per a tirar coets, però es que no està pensada per a fer timelapses nocturns)

Espere que vos agrade i els vostres comentaris.

Macarelleta

Macarelleta
5 (100%) 1 vots

Continuem amb el viatge a Menorca, i com que no sols de nit viu l’home… ací teniu una panoràmica de la cala macarelleta (la macarella està a la dreta, però apenes es veu)

La veritat és que estes platges no tenen res a envejar a les platges de les illes de Thailandia (i ens pillen més a prop)


Hui la entrada és curteta, que és tard i tampoc vullc cansar-vos. Ja sabeu, torneu prompte i que no vos ho conten.

La banda sonora per contra va per triplicat:

La versió original:

La versió de “The Lost Fingers” uns cracks que vaig conèixer per la serie “Escépticos” de la ETB (quina llàstima que no facen més capitols o més programes com eixe)

I la versió de la versió (com dirien en gomaespuma “shit yourself little parrot”)

Quien da más?

Favàritx

Favàritx
5 (100%) 1 vots

Esta setmana que va acabar ahir hem superat tots els rècords que tenia a la web i facebook, així que primer que res… GRÀCIES, i després… altra foto del viatge a Menorca… fins que me digueu que ja esteu avorrits als comentaris 😉

Es tracta del far de Favàritx, que es troba al Nord de la ciutat de Maó. No crec que siga la última foto que penge d’aquell dia… tinc unes quantes i esta ha sigut la primera que m’he trobat (i encara no era completament de nit)


Com arribarem prompte i teniem temps fins que es fera de nit, a banda de fotos, ens entretinguerem fent un time lapse que vos pose a continuació… no es perdeu com Augusto fa patinatge a partir de la meitat del video, jajajaja.

Fins la pròxima.